Més que amable crònica. 
Gràcies, Benicarló. Per tot.

http://www.lacalamanda.com/territori_cultural/850/la-festa-per-la-llengua-toca-el-cel-amb-lexcellencia-destelles-de-ma-en-ma#.Uzp8JBa5Zsg.facebook

La Festa per la Llengua toca el cel amb l’excel·lència d’“Estellés: De mà en ma”

Amb el cor de carn de gallina, imbuït per una magnífica catarsi. Així ens han deixat  Francesc Anyó i Borja Penalba amb el seu espectacle: ‘Estellés: De mà en mà’
El cap de setmana del 11 d’abril el diari ARA publicarà un llibre disc amb una antologia d’Estellés confeccionada per  Anyó i Penalba
alícia coscollano
 Una de les cites amb la programació de la Festa per la Llengua tenia lloc anit, dilluns 31. Acomiadant el mes de març, Anyó i Penalba conquerien l’ambient de la sala d’actes del IES Joan Coromines. D’ànima en ànima, entraven directes a l’estómac i, amb una potència de trinxera, ens soscavaven l’emoció. Ja ho advertia el lema de la camiseta d’Anyó ‘Viure vol dir prendre partit”. El sortilegi era possible amb poques eines, dos veus, una guitarra, i un puntual acordió. Res més cal als grans per a poder commoure.
Estellés de ma en mà és una acció poètica potent que es transforma, als segons de iniciar-se, en una experiència inoblidable. A l’escenari, el benicarlando Francesc Anyó  forjant els versos d’Estellés, recitats amb saviesa, de vegades amb un murmuri, acaronant amb estima, dominant el temps, el gest, i dedicant-lis  la modulació precisa. A l’altra banda,  l’aportació musical de la contundent guitarra, la veu i l’acordió del valencià del barri del Carme,  Borja Penalba. Ambdós fusionant l’esperit de l’espectacle amb un sol cos Anyó temperant el clima, destil·lant ciència poètica. Penalba cloent els ulls, seguint el pols d’un ritme intern.
 Delicadíssim i intens, bestia i tendre , eròtic i reivindicatiu, amorós i irònic... , un espectacle ben planificat amb aportacions musicals poderoses com Cançó sense nom o Què volen aquesta gent, que han brillat entre poemes com  l’esquinçant  Amants, -amb el detall de la cita d’Ausias March encapçalant els versos La carn, vol carn-,  l’entranyable Isabel o el ferm Propietats de la pena:
“No t'han parit per a dormir
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble”

 Anyó i Penalba continuaven amb Horacianes (I) o M’aclame a tu, entre altres d’una gran selecció. Immens el recitat d’Oh, Calcuta, amb un magistral acompanyament musical,

“¿tu no has estat mai a Calcuta?
 oh sí
et recordes?
 sí
i podríem parlar tots dos de Calcuta,
i no com ara,
que no podem parlar de Calcuta,
tu no has estat mai a Calcuta,
jo no he estat mai a Calcuta...”

Estellés, Anderson, Reed i Walk on the wild side
 En mig de l’espectacle es colava el clàssic Walk on the wild side en un fantàstic homenatge al recentment desaparegut Lou Reed. Com explicava Anyó, el motiu eren els versos que va recitar el de Nova York, arrossegat irremeiablement cap a la poesia d’Estellés per la seua companya Laurie Anderson, que va quedar subjugada en escoltar la modernitat del de Burjasot durant la Setmana de la Poesia Catalana a Nova York i va voler fer partíceps, tant a Reed com a Patti Smith, una gran amant de la poesia europea.
I el públic seguint-los, amb tot l’entusiasme o amb el nus a la gola, però refermats a terra, recolzat pel record dels millors amants de València des de la petita pàtria d’un tros de pimentó.I clar, els acomiadàvem com mereixen, amb tot el públic que omplia la sala dempeus i pensant en felicitar efusivament als organitzadors de la Festa per aquest regal. Ja no recordàvem què, un poc abans, l’espectacle havia començat més tard del previst. Just mig hora de retard per accedir al paradís. Brutal.

Quatre preguntes per a Borja Penalba
 Penalba: “Esta setmana hem finalitzat l’ antologia d’Estellés, la idea es traure el cap de setmana del dia 11 d’abril un llibre disc amb el diari Ara”
Tot i que Francesc Anyó recitava des de feia temps a Estellés, contava Penalba desprès de l'espectacle , la llavor d'Estellés: De mà en mà germinava “una mica abans de l’estiu de 2013, ens van trobar per atzar, vam coincidir”. "Intentem que no sigui el típic espectacle de una persona recita i l’altra toca un instrument, sinó que busquem interactuar i sobretot variar. Jo vinc del món dels concerts, de tocar en molta gent, i t’acostumes a una dinàmica de com enfocar els concerts, a crear ambients, i això és important alhora de planificar un espectacle, perquè es deu tindre cura i potenciar”. “Aquest espectacle no seria possible sense la matèria prima que sorgeix d’ Estelles. El bo que té Estellés, entre moltíssimes altres coses es la seua versatilitat, la temàtica estructural”.

I una modernitat absoluta. “Clar, aquesta modernitat facilita i dona pistes per no oferir una acció poètica lineal”. Aquest dinamisme que té la capacitat de crear mons climàtics és una de les apostes fortes d’Estelles: De mà en mà’, i ell que captiva de la proposta, per això està funcionant molt bé i l’estan presentant en diferents escenaris, tant del principat com del País Valencià, “esta setmana hem finalitzat l’ antologia d’Estellés, la idea es traure el cap de setmana del dia 11 d’abril un llibre disc amb el diari ARA, es tracta d’una antologia confeccionada per nosaltres, a partir de l’espectacle amb poemes seleccionats i un disc de l’espectacle que consistirà en una barreja de l’espectacle que avui s’ha pogut vore avui complementat amb una gravació d’estudi”.